Polítiques de joventut

La joventut és l’etapa del desenvolupament humà en que s’adquireixen els recursos que ajudaran a la persona durant tota la seva vida. Per això és molt important situar les polítiques de joventut en el nucli central de les polítiques socials, per posar mitjans contra les desigualtats i fer una bona inversió de present i de futur.

S’ha d’intervenir en la coresponsabilitat educativa, treballant de manera coordinada en xarxa i amb objectius comuns per part de tots els agents implicats en l’educació.

S’ha d’intervenir en el procés de transició escola-treball. Per poder fer-ho l’educació ha de tenir un paper actiu en el sistema productiu i s’han de crear eines per l’acompanyament i assessorament dels joves en la transició al món laboral.

S’ha de prioritzar l’educació en valors com a element clau en el desenvolupament de la persona. Per millorar l’ocupabilitat és molt important potenciar la formació professional i les pràctiques professionals per un costat i la generació de projectes per part de la universitat.

S’ha de fer una aposta per la vida saludable. Quan parlem de joves i salut un dels aspectes fonamentals són les conductes de risc en el consum de tabac, alcohol i altres drogues, doncs un 35 % dels joves afirmen ser consumidors.

Hem d’aconseguir incidir en la mentalitat de la gent jove, que valori la vida sana com un model a seguir i com un bé. Per tant, s’ha de fer pedagogia de normes de convivència i de salut, baixant la població diana a l’edat de 12 anys, doncs és en aquesta edat quan la majoria de nois entren a l’institut en contacte amb els joves d’edat superior i volen imitar les actuacions dels nois més grans.

L’aparició d’internet ofereix un nou format d’oci i de consum cultural que afecta a tota la resta d’activitats. Internet és l’element que més transformacions ha generat en el temps lliure dels joves en els últims anys. La seva penetració en les noves generacions és total. Gairebé un 95% dels joves de 15 a 29 anys l’utilitzen de manera habitual. S’ha d’aprofitar aquesta eina per potenciar la cultura com element de dinamització, de cohesió i d’inclusió social.

Avui dia la cohesió social, deguda al creixement urbanístic de les ciutats, ha provocat que sigui complicat generar una identitat de municipi o barri on la gent jove pugui establir relacions socials. Així mateix els equipaments estan agrupats provocant desequilibris territorials i en molts casos la localització dels equipaments municipals no s’ha planificat tenint en compte la mobilitat de la gent jove ni el tipus de necessitats i relació de la ciutadania, i s’han fet dissenys urbans no adaptats als vianants i amb dificultats d’accessibilitat per a molts col·lectius. Per tant seria necessari augmentar la possibilitat dels joves amb desigualtats en la mobilitat durant el procés formatiu, millorar la cobertura de la mobilitat obligada, ocupacional i estudiantil, de la persona jove en tots els àmbits territorials a fi d’evitar situacions d’exclusió social, promoure la cultura de la mobilitat sostenible, minimitzar les conductes de risc associades a mobilitat juvenil, millorar la coordinació entre les administracions i l’empresa privada per tal de donar resposta a les necessitats de mobilitat dels joves i millorar la participació de la joventut en els processos i programes de mobilitat.

Els joves d’avui dia s’allunyen de la política tradicional per buscar altres maneres d’expressar-se que s’identifiquin millor amb la seva idiosincràsia.

Els joves mostren poca predisposició a utilitzar les vies de participació més institucionalitzades i tradicionals, com ara afiliar-se a un partit polític o a un sindicat, o anar a votar. En canvi, hi ha altres formes de participació que responen millor a la manera d’entendre i de tractar els problemes polítics dels joves i aquestes són especialment actives, com pot ser participar a actes de protesta, assistir a manifestacions o no comprar o boicotejar un producte per motius polítics.

S’ha d’afavorir la incidència de les persones joves en la construcció de les polítiques públiques. També és necessari educar en la cultura participativa i en les eines de participació en tots els àmbits i entre tots els actors implicats.

S’ha de potenciar de manera quantitativa i qualitativa l’associacionisme juvenil, per millorar la participació democràtica dels joves. Finalment l’administració ha de garantir i desenvolupar canals flexibles adaptats a la diversitat de formes de participar.