Malaltia d'Alzheimer

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa, caracteritzada per una pèrdua de neurones, que es manifesta per trastorns conductuals, de pensament i d’intel·ligència. La persona va fent una davallada personal en ordre invers a la seva evolució i es va convertint cada vegada en un ser més dependent i infantil. A mesura que va avançant la malaltia es van perdent les capacitats mentals de manera progressiva, començant habitualment per la memòria, l’orientació en el temps i el control de la seva personalitat.L’edat d’inici de la malaltia se sol situar a partir dels 60 anys, però no és estrany trobar casos en persones més joves, en les quals la progressió de la malaltia és molt més ràpida que en les persones grans.

Encara, avui dia, hi ha moltes persones que no tenen un diagnòstic d’aquesta malaltia i viuen socialment exclosos, apartats en les seves cases i sense cap tractament adequat. Segons les estadístiques de l’Institut Nacional de Ciències Neurològiques del Ministeri de Salut espanyol, s’observa que en la població de 60 anys la incidència de la malaltia és d’1%. A partir d’aquí cada 5 anys es va duplicant el percentatge de persones afectades. Així trobem que als 65 anys hi ha un 2%. Als 70 anys un 4%. Als 75 anys un 8%. Als 80 anys un 16 %. Als 85 anys un 32%. Als 90 anys un 64%. A partir d’aquesta edat és molt difícil trobar persones amb les capacitats plenament conservades.

Amb aquestes dades segurament que ens hem de plantejar que el cicle de la vida humana té una data aproximada de caducitat, i que la malaltia d’Alzheimer ens ho demostra d’una manera evident, doncs encara que el cos pugui aguantar, l’ordinador central, que és el cervell no està preparat per continuar processant i en un moment determinat es va desprogramant.

L’evolució d’aquesta malaltia és diferent per a cada persona, però totes passen per 3 fases en el curs de la malaltia. Aquestes són, per ordre d’aparició, la lleu, la moderada i l’avançada En la fase lleu, la persona fa una regressió de pensament i de conducta similar a la d’un nen de 10 anys. En la fase moderada la regressió el porta a les característiques d’un nen de 5 anys. I en l’avançada la persona es converteix en un nadò.

És molt important poder fer un diagnòstic precoç de la malaltia , el qual es fa mitjançant una avaluació neuropsicològica i una confirmació neurològica. Per reduir la incidència d’aquesta malaltia o per frenar la seva progressió, és molt important mantenir actives les nostres funcions cerebrals, mitjançant l’ús del raonament i de les facultats intel·lectuals. Així com sortim a córrer per mantenir-nos en forma, és necessari fer exercici de gimnàstica cerebral i mental. Les persones grans s’han de mantenir en activitat i realitzant-ne de tot tipus, tant familiars com socials. Han d’evitar la rutina, mantenir comunicació diària permanent i estar informats de l’actualitat. Les persones amb baix nivell d’estudis i despistades, tenen major probabilitat de patir aquesta malaltia i que aquesta es presenti de manera més severa.

Per potenciar la memòria s’ha de posar en pràctica el treball cerebral, conegut com estimulació cognitiva, amb activitats com la lectura, l’aprenentatge d’alguna activitat artística o esportiva i la resolució de problemes matemàtics, entre altres. Aquestes són recursos que ajuden a potenciar activitats mentals, però també poden ser de gran utilitat per evitar o endarrerir l’avançament de problemes relacionats amb la memòria.

Actualment a Catalunya hi ha més de 120.000 persones que tenen algun tipus de demència. A la nostra província de Girona hi ha més de 3.000 persones amb demència, dels quals el 60% tenen la malaltia d’Alzheimer.

Actualment no és possible evitar la malaltia d’Alzheimer, però si que podem endarrerir l’aparició en la seva incidència, amb l’objectiu de que com més tard aparegui la fase inicial més difícil serà que pugui efectuar la seva progressió perquè segurament la persona es morirà d’altres malalties orgàniques deguda a la elevada edat que tindrà, tenint en compte que l’esperança de vida actual pels homes és de 77 anys i el de les dones és de 84 anys.

Personalment crec que la clau en la lluita d’aquesta malaltia s’ha de buscar en la prevenció mitjançant una vida social, familiar i personal plena d’activitats i entrenant diàriament el nostre múscul més important : el cervell.