Estrès del cuidador

Una de les càrregues més importants que té la societat del benestar és l’atenció a la dependència, entesa aquesta com la necessitat que té una persona per poder realitzar les Activitats de la Vida Diària (AVD) a conseqüència d’un problema físic, psíquic o sensorial.

Les causes d’aquesta dependència poden ser degudes a malalties tant cròniques com neurodegeneratives, també a l’envelliment, a la disminució i als accidents greus, tant vasculars com traumatològics.

Per poder atendre a aquestes persones és de vital importància la figura del cuidador, que és la persona que supleix les necessitats de la persona dependent, proporcionant-li afectivitat i dotant-la del màxim nivell d’autonomia possible. Aquest cuidador pot ser principal, formal o informal, segons sigui familiar, professional o esporàdic respectivament.

La vida del cuidador es veu canviada a tots nivells, tant familiar, econòmic, de salut, de temps lliure, com personal. L’atenció a una persona dependent comporta un elevat desgast emocional que la majoria de vegades acaba amb una síndrome ansiosa-depressiva.

Símptomes d’aquesta patologia poden ser : sentiment de solitud, de sobrecàrrega, problemes de salut tant físics com psíquics, problemes de relació amb els demés, irritabilitat i sensació d’ofec.

Per evitar arribar a aquest extrem el cuidador ha de fer valer els seus drets com són : cuidar-se ell mateix, buscar ajut en altres persones, conèixer els seus límits d’energia, tenir altres activitats personals, expressar els sentiments negatius, rebutjar la manipulació del dependent, evitar sentiments de culpabilitat, rebre per part dels familiars afecte i reconeixement, estar orgullós de la seva tasca i protegir la seva individualitat.

És molt important per la persona cuidadora estar atenta a les senyals d’alerta de l’anterior síndrome i exercir de seguida els drets a dalt apuntats. Aquestes senyals poden ser : cansament i pèrdua d’energia, tremolors, palpitacions, dolors gàstrics, son excessiu o insomni, aïllament i desinterès, augment de consum d’hàbits tòxics, problemes de memòria, d’atenció i de concentració, augment o disminució de la gana, irritabilitat, enfadaments, canvis freqüents d’humor, conductes obsessives i repetitives, problemes en l’eficiència laboral, problemes econòmics, càstigs desproporcionats i tracte despectiu.

Un cop reconegut l’estrès s’ha de demanar ajuda, posar límits i reconèixer els sentiments negatius. És important assumir totes aquelles situacions i conductes que no es poden canviar, fer exercicis de relaxació, tenir sentit de l’humor i bones relacions socials, baixar l’autoexigència en les espectatives, fer formació i buscar suports, dormir les hores adequades, fer exercici i tenir bona imatge, fer una agenda d’activitats per organitzar bé el temps, preveure situacions futures, anticipar i planificar solucions, formar part d’associacions i fundacions i demanar ajuda als serveis socials.

El cuidador ha d’aconseguir aprendre de l’experiència de cuidar i viure-la com una experiència positiva i gratificant, que li faci descobrir capacitats, qualitats i aptituds per ser ella mateixa i millor persona.