Problemes del desenvolupament

L'evolució del nen passa per una sèrie d'etapes que en condicions normals es van desenvolupant d'una manera similar en tots els nens per adquirir unes habilitats i capacitats situades dintre dels barems de la normalitat. Però en diferents casos es produeixen alteracions o retards en el correcte desenvolupament d'aquestes etapes que provoquen diferents trastorns.

Els més importants són :

- Retard mental: capacitat intel·lectual general significativament inferior al promig, que s'acompanya de limitacions significatives de l'activitat adaptativa.

- Retard maduratiu neurològic : Es tracta d'un retard general en la maduració dels sistema nerviós central que provoca un alentiment en el ritme d'adquisició de les etapes del desenvolupament, presentant un pensament més infantil del que li correspondria i unes habilitats per sota de les que li correspondrien per l'edat. Generalment solen haver-hi de 2 a 3 anys de desfasament que a mesura que va creixent va normalitzant.

- Trastorns de l'aprenentatge: rendiment en lectura, càlcul o expressió escrita, significativament inferior a l'adequat per l'edat, escolarització i nivell d'intel·ligència.

- Trastorn de les habilitats motores: alteració significativa en el desenvolupament de la coordinació motora.

- Trastorns de la comunicació: trastorn del llenguatge expressiu, trastorn mixt del llenguatge receptiu-expressiu, trastorn fonològic, quequeig i trastorn de la comunicació no especificat.

- Trastorns generalitzats del desenvolupament: pertorbació greu i generalitzada de varies àrees del desenvolupament: habilitats per la interacció social, habilitats per la comunicació o la presència de comportaments, interessos i activitats estereotipats.

- Trastorns por dèficit d'atenció i comportament pertorbador: patró persistent de desatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, que és més freqüent i greu que l'observat habitualment en nens d'un nivell de desenvolupament similar.

- Trastorns de la ingestió i de la conducta alimentària de la infància : alteracions persistents de la alimentació i la ingestió alimentària.

- Trastorns de tics: s'inclouen quatre trastorns: trastorn de tics motors crònics, trastorn de tics vocals crònics, trastorn de tics transitoris i trastorn de tic no especificat. Un tic és una vocalització o un moviment motor sobtat, ràpid, recurrent, no rítmic i estereotipat.

- Trastorns de l'eliminació: encopresis (emissió repetida de femtes en llocs inadequats); enuresis (emissió repetida d'orina durant el dia o la nit en el llit o en la roba).

- Trastorn d'ansietat per separació: ansietat excessiva a l'allunyar-se de la llar familiar o d'aquelles persones a qui el nen està vinculat.

- Mutisme selectiu : incapacitat persistent de parlar en situacions socials específiques.- Trastorn reactiu de la vinculació de la infància: relació social que, en la major part dels contexts, es manifesta marcadament alterada o inapropiada pel nivell de desenvolupament del nen.

- Trastorn de moviments estereotipats: comportament motor repetitiu, que sol semblar impulsiu i no és funcional.

- Trastorn del son : El son correspon a un mecanisme fisiològic precís i la seva evolució va lligada a la maduració i activitat elèctrica cerebral. Cada nen té la seva individualitat respecte al son. La mitjana d'hores que dorm un nen d'acord a la seva edat és el següent:< 1 any :14 hores2 a 5 anys : 12 hores6 a 10 anys : 11 hores11 a 16 anys : 9 hores.

Els trastorns del són més freqüents són :

a) Son Inquiet: s'expressa per mitjà de reaccions aïllades o combinades tals com salts en el llit, voltes, crits, sorolls de les dents, facilitat per despertar-se, dificultat per tornar-se a dormir i somni loquis (parlar dormit).

b) Insomni: es refereix a la incapacitat crònica per dormir. Té lloc quan les hores de son total, són menors a les considerades normals per la seva edat, i va acompanyat d'inquietud, irritabilitat, malestar durant el dia.

c) Terror Nocturn: La immaduresa neurològica pot ser un factor desencadenant. També es relaciona amb factors emocionals del nen i de la família. Les característiques principals són episodis repetits de despertar sobtat amb un crit d'ansietat, amb expressió de por, la mirada fixa i és difícil fer-li agafar consciència del que està fent.

d) Malsons: són reaccions quasi sempre relacionades amb l'ansietat associada a sons espantosos. Aquests sons tenen relació amb situacions generadores d'ansietat reals o fantàstiques (pel·lícules, contes). El nen es desperta plorant i explica el que ha somiat.

e) Somnambulisme: el nen s'aixeca dormit amb els ulls oberts i es comporta com un autòmat, després de deambular durant alguns minuts, torna al llit o s'hi deixa portar, i al dia següent no recorda res.